L'abandonament dels estudiants a les universitats catalanes

L’abandonament o, en positiu, la permanència en els estudis universitaris no només preocupa els gestors acadèmics i financers de la universitat, els professors, els orientadors, les famílies i, especialment, els mateixos estudiants, sinó també, i potser per raons purament econòmiques, els governs que financen la universitat. Sens dubte, l’impacte econòmic és preocupant: quan un estudiant no completa els seus estudis, la inversió en formació —amb fons familiars, propis o públics— resulta menys rendible. Però abans de plantejar-se quüestions com si el finançament de les universitats ha d’estar lligat a les taxesd’abandonament, o fins a quin punt és atribuïble a la institució l’alta o la baixa taxa de persistència, sembla necessari centrar el fenomen de l’abandonament, efectuar una anàlisi més detallada que les simples estadístiques, objecte en massa ocasions de valoracions negatives expressades en titulars de premsa. D’aquesta manera, el segon treball, més enllà de presentar el panorama internacional del fenomen de l’abandonament universitari i dels models teòrics explicatius, ofereix evidències per respondre a preguntes com: abandonar els estudis inicials significa no continuar a la universitat?, quan es produeix l’abandonament?, quin és el perfil sociodemogràfic dels estudiants que abandonen els seus estudis?, quin són els estudis amb una taxa d’abandonament més alta?, hi ha diferències segons el tipus d’estudis i la universitat?

Podeu baixar la publicació en la plana de la AQU Catalunya aquí